diumenge, 20 de març del 2016

La caixeta vintage

L'estiu de 2014 vaig començar el bloc, pensant amb una publicació mensual, però no ha sigut ni trimestral...
Avui, 19 de març de 2016 (dia del pare, St. Josep i inici de la Setmana Santa), torno a aquell bloc, per intentar, si més no, a compartir les "Creacions al meu estil".

Començo amb el meu últim projecte. Aquest cop deixant de banda l'agulla i el fil.

Ma mare fa un temps que em demanava una caixeta per endreçar gadgets varis, que no trobaven lloc a la tauleta del menjador. Primer vaig donar una ullada per a les botigues físiques i online, però com que no vaig trobar la caixa que s'adaptava, vaig fer una de les meves. Ja feia temps, que pel Pinterest (xarxa social en la qual trobo inspiracions per somniar desperta) havia empatitzat amb mobiliari i decoració de fusta envellida, decapada i vet a qui que, ja em veus anant a cercar la caixa en fusta de pi per treure'm el cuquet...


 Converteixo una caixa de fusta de pi sense tractar en una caixa decapada amb molta personalitat.


Què necessitem?

  • La caixa de fusta de pi
  • Tornavís
  • Paper de llima 
  • "Gesso"
  • Una targeta tipus "VISA" en desús
  • Pintura "ChalkPaint" amb base de guix
  • Pinzell pla
  • Cera incolora
  • Aplicació de fusta troquelada per decorar la caixa (opcional)
  • Cola "Glossy Accents" (opcional)


Mans a l'obra...

Amb l'ajuda d'un tornavís, trec les frontisses i tanques metàl·liques, que pugui tindre la caixa, per treballar millor la fusta. Seguidament, amb un paper de llima, poleixo la caixa per totes bandes: exterior i interior.


Ja podem començar a treballar. Agafem el "Gesso" i amb la targeta de PVC l'escampem per la superfície exterior de la caixa, amb aquesta pasta blanca aconseguim un acabat imperfecte, que un cop eixut llimarem una mica.




Ha arribat el moment en el qual comencem a donar color. En aquest cas, he triat tres colors diferents de pintura "ChalkPaint", per aconseguir un efecte envellidor més decapat. Començo amb un marró fosc, amb el que pinto tota la superfície interior i exterior de la caixa. Un cop passats uns 30/45 minuts, quan la pintura s'ha eixugat (ho sabrem perquè passa de brillant a mate), li donem una capa de cera incolora, que protegirà la capa anterior de pintura. Deixem eixugar i donem la capa del segon color, en aquest cas un gris clar, però a diferència de l'anterior pas, abans de protegir la pintura amb la cera, llimem cantonades i superfícies per fer saltar la pintura, decapem d'aquesta manera la pintura grisa i seguidament tornem a protegir amb cera. En la tercera capa de color, que serà l'última i que he triat que sigui, en aquest cas rosa pastel, repetirem el procés que hem fet amb la segona capa de color (gris clar), amb el llimat de la pintura rosa i la capa de cera que serà la que acabarà l'efecte decapat de la caixa.




Un cop eixuta la peça, li tornem a collar les frontisses i tanques metàl·liques i, aquí acabaríem el projecte si no fos perquè, per acabar de donar-li un toc més personal hi afegeixo una aplicació de fusta en la que hi ha unes lletres troquelades en les que es llegeix "fet a mà". Aquesta també l'he envellit i a part li he donat un toc gloss per a la superfície, fent servir el "Glossy Accents", cola súper adhesiva que també faig servir per enganxar l'aplicació a un extrem de la tapa de la caixa.


Esperant que hagi agradat, 
aquí acabo la meva caixa decapatada d'estil vintage.
Salut!
i fins a la pròxima....    

dimarts, 15 de juliol del 2014

Portem a la nina a la platja?



Pensar que tan sols fa cinc mesos, no sabia ni enfilar l'agulla en una màquina de cosir.... doncs, sí. El meu estil l'he de perfeccionar moltíiiissim, però com em va dir la modista que em va iniciar, Marta Gros d'"Elabora", s'han de fer molts quilòmetres per saber cosir bé a màquina i jo tan sols he arribat a la primera benzinera.
Per a fer molts quilòmetres i fer-los amens, a part de fer arranjaments típics com tapar forats a texans, escurçar i estrènyer, faig petites curiositats i utensilis personals.

I avui començo el meu primer bloc amb la meva última creació, espero que agradi:


Es tracta d'una mena de monederet de roba amb butxaquetes, botons i abaloris varis, que fan d'escenari ideal per a un dia de platja amb una o vàries nines.

Tancat fa uns 10x10cms i obert un A4. Ideal per a portar al bolso i treure en dinars a restaurants, botigues, ... perquè, en aquest cas, la nena pugui jugar.


He utilitzat robes reciclades i d'altres comprades, sempre buscant que fossin de colors, textures (la de la sorra és una mena de cànem) i estampats relacionats al que et pots trobar en una platja.

En la part inferior de la cara interior (platja) he cosit butxaquetes a on la nena podrà endreçar la nina/es amb els seus complements com ara la tovallola.

En el dors (platja tancada) hi ha una butxaqueta.
El dissabte passat em van convidar al bateig de la Júlia, i, aquest va ser el meu regal. Espero que passi molt bones estones jugant a imaginant-se que està a la platja amb la seva amigueta. Al meu fill de 15 mesos li agrada sobretot el botó gros que he cosit a l'exterior per a tancar-ho.

Regal de doble utilitat, perquè aquesta joguina, quan la nena sigui gran, ho podrà continuar fent-la servir per a endreçar les seves targetes, el seu maquillatge, ....